Gaceta Médica Barcelona | viernes, 07 de noviembre de 2014 h |

Investigadors del grup de Cognició i Plasticitat cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona han fet un seguiment de les petjades explícites i implícites dels records de por en éssers humans. L’estudi descriu com, en un context de por, el cervell codifica de forma diferent la memòria contextual d’un esdeveniment negatiu (on va ser, què hi havia…) i la resposta emocional associada.

L’estudi va mesurar l’activitat electrodermal de 86 individus en un context de por generat al laboratori i en un context neutre on van aprendre una llista de paraules. Una setmana i dues setmanes després de l’experiment se’ls va fer un test per veure quines paraules recordaven. Com explica Pau Packard, autor de l’estudi, “en els dos contextos, la corba d’oblit era normal. Amb el temps oblidaven totes les paraules, la petja explícita. En els records en context de por, l’activitat electrodermal, la resposta emocional implícita, era exactament la mateixa, molt més elevada que la del context neutre”. Com assenyala aquest expert, en els esdeveniments traumàtics sembla que amb el temps hi ha una part de la memòria que s’esborra o que no en tenim accés. Oblidem els detalls però segueix mantenint-se la reacció emocional. La petja es divideix en dos i segueixen camins diferents. “El cervell desvincula el record explícit que tenim d’un esdeveniment negatiu de la resposta emocional que ens genera”.

Estrès post-traumàtic

Aquest fet podria servir per entendre per què en situacions patològiques de trastorn per estrés post-traumàtic es genera sense control la resposta emocional vinculada a l’esdeveniment negatiu sense saber què la provoca. Segons Lluís Fuentemilla, coordinador del projecte, l’estudi “ens ajuda a explicar com el processament de records temorosos pot portar a un trastorn per estrès post-traumàtic i també obre la porta a la recerca de noves estratègies terapèutiques d’aquests trastorns, ja que la traça implícita d’un record en context de por no es perd amb el temps i es pot detectar a través de mesures electrodermals”.