Rocío chiva Madrid | lunes, 24 de noviembre de 2014 h |

Afegir un fàrmac per reduir el colesterol com ezetimiba al tractament habitual amb estatines redueix en un 6,8 per cent el risc d’esdeveniments cardiovasculars (cv) en pacients amb síndrome coronària aguda (SCA), un percentatge que augmenta fins al 14 per cent si es tracta de reduir el risc d’infart i fins al 21 per cent en cas d’accident cerebrovascular isquèmic. Les dades, procedents de l’assaig Improve-it, s’han presentat en la sessió de late-breaking abstracts del Congrés de la Societat Americana del Cor (AHA), celebrat a Chicago.

L’assaig, que va seguir durant una mitjana de sis anys 18.144 pacients amb SCA majors de 50 anys d’elevat risc procedents d’1.158 centres de 39 països, no ha ofert, però, diferències significatives en mortalitat per patologia cardiovascular entre els dos grups —el grup control que va rebre solament simvastatina i el grup al que se li va administrar també ezetimiba—. Tal com va destacar durant la seva intervenció Cristopher P. Cannon, autor principal de l’estudi i professor de la Universitat d’Harvard, “aquest és el primer estudi que mostra que afegir a una estatina un altre fàrmac que no és una estatina per reduir els nivells de colesterol pot ajudar a la millora de pacients amb patologies cardíaques”. En concret, l’estudi assenyala que aquesta combinació ha aconseguit evitar un infart en aproximadament dos de cada cent pacients, ja que aquesta teràpia dual, segons indica l’estudi, aconsegueix reduir el colesterol LDL a 54mg/dl, comparat amb els
69 mg/dl que es van aconseguir en el grup control de tractament amb estatines i placebo.

Allargar els tractaments

Un dels dubtes més freqüents en medicina és fins a quan perllongar els tractaments per aconseguir el màxim benefici sense causar perjudici —per efectes secundaris— al pacient. I a això precisament han volgut contestar dos estudis presentats en l’AHA. En primer lloc, un estudi publicat al mateix temps en NEJM ha demostrat que mantenir la teràpia antiagregant dual TAD (aspirina més clopidogrel o prasugrel) durant 30 mesos després de la implantació d’un stent, enfront dels 12 mesos que recomanen les guies americanes, redueix en fins a cinc vegades la possibilitat de desenvolupar una trombosi del stent i disminueix a la meitat el risc de sofrir un nou infart. Laura Mauri, autora de l’estudi, va destacar a més que les dades són “consistents en tots els pacients”.

En una subanàlisi posterior es va observar una taxa una mica més elevada de sagnat i un augment del risc de mortalitat per qualsevol causa del 0,8 per cent en els pacients als quals es va administrar TAD durant més de dos anys, un percentatge que els experts atribueixen a un desequilibri en el nombre de pacients amb càncer. Davant aquestes dades, recopilades a partir d’una mostra de més de 25.000 pacients a tot el món, Mauri recomana al professional, això sí, “considerar el risc individual de cada pacient”, avaluant el balanç benefici/risc en cadascun d’ells.

D’altra banda, una altra recerca presentada durant el congrés ha mostrat que seguir un tractament anticoagulant amb warfarina en combinació amb un antiagregant com aspirina o clopidrogrel a llarg termini podria augmentar el risc de demència en pacients amb una patologia cardíaca. L’estudi, de seguiment a deu anys, va incloure un total de 1.031 pacients.

A més dels resultats ja coneguts d’idarizumab, l’”antídot” per dabigatran, en l’AHA s’han presentat resultats de molècules encara en recerca capaces de revertir l’efecte dels nous anticoagulants rivaroxaban i apixaban.